miércoles, 2 de febrero de 2011

Hores curtes, hores llargues

Bé, aquest es el primer 'post' que escric en la meva llengua, així que intentaré escriure-ho el millor possible, i a poder ser, sense faltes d'ortografía.
Em vaig fer l'ànim de fer aquest blog bilingüe, d'escriure qualsevol cosa que m'apareguera pel cap, pero ara mateixa tinc el cervell hiper-saturat. Així i tot, espere que us agrade. Doncs, ahí va.
<<Després d'almidonar els llençols, l'Encarna va suspirar ben a fons. S'havia passat el matí fregant el terra, llavant els vàters, fent els llits i preparant el dinar per als amos de la casa. Encara li quedava molta feïna, i trobava que no arribaría a temps per a arreglar-se per anarse'n a la verbena que es celebrava per Mig Any a la plaça del poble.
Isqué a les vuit de la vesprada, i contava amb mitja hora per a arreglarse a correcuita, pero almenys tindría temps per cambia-se la roba. Quan arribà a sa casa l'Isabel i el Jaumet estaven esperant-la, pero el Toni encara no havia arribat. Després de saludar-los, se'n anà a la seva habitaciò, es llevà la roba i es posà unes braguetes blanques de punt amb un llacet rosa. Es va ficar els pololos i la camisa interior, les sinagües blanques com la llet, i les sabates color blau cel. Després de col·locar-se el vestit blau que li arrivaba pels tumells, sentí la porta obrir-se. El Toni havia arribat i ella encara no s'havia pessigat les galtes per ferse-les rosses. S'ho va fer a tota pressa i sén anà cap a la salita a saludar al seu nóvio. Ho va fer amb timidesa o bé amb recat, d'un pulcre bes a la galta. El Toni somrigué i li digúe que estava molt guapa.
Arribaren a la plaça, on els joves ballaven al ritme d´una imitació de los Beatles per part de l'orquesta 'Els Mistos'. 
Mentre L'Isabel i el Jaume reíen les gràcies del Tito, L'encarna i el Toni ságafàren de la cintura i els muscles respectivament i començaren a ballar, al seu ritme, i en el seu mon. Entonces, mentre la mirava als ulls, Toni li digue a Encarni que volía pasar amb ella la resta de la seva vida, i, entre besos i somriures, s'agenollà en el terra i traient una caixeta de la butxaca de l'americana, s'agenollà en terra i li demanà la mà en matrimoni a l'Encarna, a lo que ella li va respondre entre llàgrimes d'emoció i saltets que si, que sería la dona de l'Antoni Ferrer i Company.>>

No hay comentarios: